dimecres, 20 de febrer del 2013

Visita a l’Escola Martinet de Ripollet



Ja fa molt de temps que tenia pendent aquesta visita, després de llegir molt, de sentir-les a conferències,… em calia veure l’escola per dins i explicacions en relació al seu funcionament. Tot tal qual ho esperava, més endevant en faig cinc cèntims. Però abans de tot, el que més em va impactar, és veure unes cent persones, docents, de tots els punts de la nostra geografia. Fins i tot mestres de Màlaga, amb el seu equipatge de ma. Gent apassionada de la seva professió que va a aprendre amb passió, al seu temps lliure i pagant. D’aixì se’n diu vocació i vaig veure molta, el dissabte passat. Així, amb unes quantes mestres de Can Manent (Cardedeu), vam visitar l’escola i presenciar aquestes jornades organitzades amb el suport  de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.


En primer lloc ens van fer una xerrada, després de la recepció, i ens van explicar els fonaments de l’escola. Es basa en deixar i respectar el motor intern que mou a cadascú de nosaltres a aprendre, d’igual manera que una planta está “programada” per crèixer i florir. Els infants, escullen lliurement els espais on volen anar a treballar (abans ambients), i amb un clima de respecte els adults els acompanyen durant el seu procés.

El centre s’organitza en tres comunitats: petits (3-6), mitjans (6-9) i grans (9-12). El funcionament és molt similar amb el de moltes escoles actives, que cada cop més, apareixen a l’entorn educatiu català. Crec que el que es pot comentar, és el tacte per l’estètica i la cura del cromatisme i il·luminació dels espais. Els passadissos es trobaben habilitats per tal que cada racó tingués la seva funcionalitat. Banquetes amb cinc cistells cadascuna, organitzades en un quadrat, situaven a vint alumnes per tal de fer les rotllanes. A cada cistell, els alumnes disposen d’espai per a desar la roba de recanvi,… però cada comunitat tenia unes característiques diferents. En concret, vaig centrar molt l’atenció a la comunitat de grans, donat estar propers a la secundària. Cada aula es disposava en dos, tres o quatre espais, molt ben delimitats pel mobiliari, fet amb molt tacte i caliu. Tot l’ambient acompanyava a treballar amb calma i respecte. També és important valorar que, no només cada taula estava col·locada amb el sentit més pensat, també la il·luminació i la disposició del material. Tot el material era fàcilment accessible per l’alumnat, de manera que s’afavoreix l’autonomia. Les propostes eren clares i properes, disponibles, i en certa mesura, adequades a la comunitat en qüestió.

La comunitat de grans inclou una proposta diferent, semblant a la que vaig viure a Roure Gros. Els infants disposen d’unes caixes amb unes propostes obertes, a partir de les quals poden investigar i fer produccions. Les caixes només inclouen propostes, a diferència de Roure Gros, on les maletes inclouen les propostes i tot el material necessari per a desenvolupar-les.

Un altre sector important és el pati. Amb molta cura, recrea aspectes que podriem trobar a la natura, i molts més aspectes que tenen molt present les necessitats d’experimentació i recerca a l’exterior, com poden ser els esquemes motors de base o el treball ciencífic exterior.
A l’apartat inferior trobareu unes fotografies extretes del Panoramio de la Marta Roig, on es pot veure més clarament tots aquests aspectes dels quals estem parlant.

La documentació dels processos educatius també són presents a tot el centre. Com ja comentava a algunes entrades anteriors, la documentació d’aquests processos és molt important, ja que, donat que són efímers, si no es documenten només resten al procés de desenvolupament d’aquell infant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada