Ja fa molt de temps que tenia pendent aquesta visita,
després de llegir molt, de sentir-les a conferències,… em calia veure
l’escola per dins i explicacions en relació al seu funcionament. Tot tal
qual ho esperava, més endevant en faig cinc cèntims. Però abans de tot,
el que més em va impactar, és veure unes cent persones, docents, de
tots els punts de la nostra geografia. Fins i tot mestres de Màlaga, amb
el seu equipatge de ma. Gent apassionada de la seva professió que va a
aprendre amb passió, al seu temps lliure i pagant. D’aixì se’n diu
vocació i vaig veure molta, el dissabte passat. Així, amb unes quantes
mestres de Can Manent (Cardedeu), vam visitar l’escola i presenciar
aquestes jornades organitzades amb el suport de l’Institut de Ciències
de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En primer lloc ens van fer una xerrada, després de la recepció, i ens
van explicar els fonaments de l’escola. Es basa en deixar i respectar
el motor intern que mou a cadascú de nosaltres a aprendre, d’igual
manera que una planta está “programada” per crèixer i florir. Els
infants, escullen lliurement els espais on volen anar a treballar (abans
ambients), i amb un clima de respecte els adults els acompanyen durant
el seu procés.
El centre s’organitza en tres comunitats: petits (3-6), mitjans (6-9)
i grans (9-12). El funcionament és molt similar amb el de moltes
escoles actives, que cada cop més, apareixen a l’entorn educatiu català.
Crec que el que es pot comentar, és el tacte per l’estètica i la cura
del cromatisme i il·luminació dels espais. Els passadissos es trobaben
habilitats per tal que cada racó tingués la seva funcionalitat.
Banquetes amb cinc cistells cadascuna, organitzades en un quadrat,
situaven a vint alumnes per tal de fer les rotllanes. A cada cistell,
els alumnes disposen d’espai per a desar la roba de recanvi,… però cada
comunitat tenia unes característiques diferents. En concret, vaig
centrar molt l’atenció a la comunitat de grans, donat estar propers a la
secundària. Cada aula es disposava en dos, tres o quatre espais, molt
ben delimitats pel mobiliari, fet amb molt tacte i caliu. Tot l’ambient
acompanyava a treballar amb calma i respecte. També és important valorar
que, no només cada taula estava col·locada amb el sentit més pensat,
també la il·luminació i la disposició del material. Tot el material era
fàcilment accessible per l’alumnat, de manera que s’afavoreix
l’autonomia. Les propostes eren clares i properes, disponibles, i en
certa mesura, adequades a la comunitat en qüestió.
La comunitat de grans inclou una proposta diferent, semblant a la que
vaig viure a Roure Gros. Els infants disposen d’unes caixes amb unes
propostes obertes, a partir de les quals poden investigar i fer
produccions. Les caixes només inclouen propostes, a diferència de Roure
Gros, on les maletes inclouen les propostes i tot el material necessari
per a desenvolupar-les.
Un altre sector important és el pati. Amb molta cura, recrea aspectes
que podriem trobar a la natura, i molts més aspectes que tenen molt
present les necessitats d’experimentació i recerca a l’exterior, com
poden ser els esquemes motors de base o el treball ciencífic exterior.
A l’apartat inferior trobareu unes fotografies extretes del Panoramio de la Marta Roig, on es pot veure més clarament tots aquests aspectes dels quals estem parlant.
La documentació dels processos educatius també són presents a tot el
centre. Com ja comentava a algunes entrades anteriors, la documentació
d’aquests processos és molt important, ja que, donat que són efímers, si
no es documenten només resten al procés de desenvolupament d’aquell
infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada