El passat 8 de febrer es va estrenar el documental "Entre maestros", un docu-experiment que retrata 12 dies de classe reals que van tenir lloc el juliol de 2012 a Barcelona. El professor és Carlos González, un docent i formador amb 24 anys d'experiència ensenyant matemàtiques i física. Els alumnes, 11 xics i xiques d'entre 16 i 18 anys, no es coneixien entre sí i es van seleccionar en un càsting per establir els rols de cadascú (el rebel, el passota, el simpàtic, etc.). El professor fa tot el possible per provocar els alumnes perquè surtin d'ells mateixos i per fomentar el seu autoconeixement. De quina manera? Parlant, parlant tots i parlant molt. El títol del documental sorgeix del concepte de que tots som mestres i de que tots aprenem de tots.
La idea del documental va sorgir quan el director y productor va llegir un llibre publicat per Carlos González (per descarregar-lo en format pdf, cliqueu aquí) en el qual el professor s'imaginava la seua classe ideal, una classe on no calia seguir les normes educatives vigents. Un dels missatges claus d'este professor és que no fa falta trencar el sistema per canviar les coses en Educació, perquè cada professor pot trencar motlles dins de la seua classe.
Per conèixer els eixos principals del pensament d'este professor, vegeu esta entrevista:
Podeu veure el film a la web de Filmin, amb un pagament previ de 2,95 €.
Per anar fent boca, aquí teniu l'enllaç del trailer:
Hola, sóc mestra d'infantil i també volia vore este documental però desprès de llegir un comentari sobre "Entre maestros", fet per una mestra d'una escola d'educació activa i lliure,ja no m'apeteix tant. Us deixo l'enllaç del comentari a vore què en penseu...
ResponEliminahttp://cafepedagogic.com/2013/02/24/la-delicadesa/
Hola Natàlia,
EliminaSóc l'autora del bloc que referencies i de l'article en qüestió. Jo t'animaria a veure la pel·lícula i que extreguis les teves pròpies conclusions. Cadascú té una mirada diferent. A mi, personalment, ja has vist que no em va convèncer i li he fet una crítica molt intensa. Però igual per a tu resulta molt productiu. Mai se sap!!!
D'altra banda, m'agradaria dir-te que sóc mestra d'una escola pública que es pot "etiquetar" com una escola activa i viva, però no "lliure" com dius. Les escoles lliures no estan dins del sistema públic ni segueixen el currículum. Nosaltres, la meva escola, ha de seguir el currículum.
Una abraçada i gràcies per la referència que fas al meu article.
Gràcies, Natàlia. Fins avui no he vist el teu comentari!!! L'escrit de l'enllaç que adjuntes és magnífic. Hi estic completament d'acord: el temps, el clima afectiu i la delicadesa són la clau d'un vincle de qualitat, de les relacions autèntiques i transformadores.
ResponElimina