"Entre maestros", de Carlos González

El passat 8 de febrer es va estrenar el documental "Entre maestros", un docu-experiment que retrata 12 dies de classe reals que van tenir lloc el juliol de 2012 a Barcelona. El professor és Carlos González, un docent i formador amb 24 anys d'experiència ensenyant matemàtiques i física. Els alumnes, 11 xics i xiques d'entre 16 i 18 anys, no es coneixien entre sí i es van seleccionar en un càsting per establir els rols de cadascú (el rebel, el passota, el simpàtic, etc.). El professor fa tot el possible per provocar els alumnes perquè surtin d'ells mateixos i per fomentar el seu autoconeixement. De quina manera? Parlant, parlant tots i parlant molt. El títol del documental sorgeix del concepte de que tots som mestres i de que tots aprenem de tots.

La idea del documental va sorgir quan el director y productor va llegir un llibre publicat per Carlos González (per descarregar-lo en format pdf, cliqueu aquí) en el qual el professor s'imaginava la seua classe ideal, una classe on no calia seguir les normes educatives vigents. Un dels missatges claus d'este professor és que no fa falta trencar el sistema per canviar les coses en Educació, perquè cada professor pot trencar motlles dins de la seua classe.

Per conèixer els eixos principals del pensament d'este professor, vegeu esta entrevista:

 

 

 

 

Podeu veure el film a la web de Filmin, amb un pagament previ de 2,95 €.

 

Per anar fent boca, aquí teniu l'enllaç del trailer:

 

 

 

 

 

 

Visita a l’Escola Martinet de Ripollet

Ja fa molt de temps que tenia pendent aquesta visita, després de llegir molt, de sentir-les a conferències,… em calia veure l’escola per dins i explicacions en relació al seu funcionament. Tot tal qual ho esperava, més endevant en faig cinc cèntims. Però abans de tot, el que més em va impactar, és veure unes cent persones, docents, de tots els punts de la nostra geografia. Fins i tot mestres de Màlaga, amb el seu equipatge de ma. Gent apassionada de la seva professió que va a aprendre amb passió, al seu temps lliure i pagant. D’aixì se’n diu vocació i vaig veure molta, el dissabte passat. Així, amb unes quantes mestres de Can Manent (Cardedeu), vam visitar l’escola i presenciar aquestes jornades organitzades amb el suport  de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En primer lloc ens van fer una xerrada, després de la recepció, i ens van explicar els fonaments de l’escola. Es basa en deixar i respectar el motor intern que mou a cadascú de nosaltres a aprendre, d’igual manera que una planta está “programada” per crèixer i florir. Els infants, escullen lliurement els espais on volen anar a treballar (abans ambients), i amb un clima de respecte els adults els acompanyen durant el seu procés.

El centre s’organitza en tres comunitats: petits (3-6), mitjans (6-9) i grans (9-12). El funcionament és molt similar amb el de moltes escoles actives, que cada cop més, apareixen a l’entorn educatiu català. Crec que el que es pot comentar, és el tacte per l’estètica i la cura del cromatisme i il·luminació dels espais. Els passadissos es trobaben habilitats per tal que cada racó tingués la seva funcionalitat. Banquetes amb cinc cistells cadascuna, organitzades en un quadrat, situaven a vint alumnes per tal de fer les rotllanes. A cada cistell, els alumnes disposen d’espai per a desar la roba de recanvi,… però cada comunitat tenia unes característiques diferents. En concret, vaig centrar molt l’atenció a la comunitat de grans, donat estar propers a la secundària. Cada aula es disposava en dos, tres o quatre espais, molt ben delimitats pel mobiliari, fet amb molt tacte i caliu. Tot l’ambient acompanyava a treballar amb calma i respecte. També és important valorar que, no només cada taula estava col·locada amb el sentit més pensat, també la il·luminació i la disposició del material. Tot el material era fàcilment accessible per l’alumnat, de manera que s’afavoreix l’autonomia. Les propostes eren clares i properes, disponibles, i en certa mesura, adequades a la comunitat en qüestió.

La comunitat de grans inclou una proposta diferent, semblant a la que vaig viure a Roure Gros. Els infants disposen d’unes caixes amb unes propostes obertes, a partir de les quals poden investigar i fer produccions. Les caixes només inclouen propostes, a diferència de Roure Gros, on les maletes inclouen les propostes i tot el material necessari per a desenvolupar-les.

Un altre sector important és el pati. Amb molta cura, recrea aspectes que podriem trobar a la natura, i molts més aspectes que tenen molt present les necessitats d’experimentació i recerca a l’exterior, com poden ser els esquemes motors de base o el treball ciencífic exterior.

A l’apartat inferior trobareu unes fotografies extretes del Panoramio de la Marta Roig, on es pot veure més clarament tots aquests aspectes dels quals estem parlant.

La documentació dels processos educatius també són presents a tot el centre. Com ja comentava a algunes entrades anteriors, la documentació d’aquests processos és molt important, ja que, donat que són efímers, si no es documenten només resten al procés de desenvolupament d’aquell infant.

Enllaç a l'article original

HOMESCHOOLING, FEMINISMO Y ECONOMÍA DOMÉSTICA

La educación en casa es muy poco conocida y, por ello mismo, muy criticada. Se plantean objeciones de todo tipo, algunas ciertamente inverosímiles que no merecen siquiera la atención de ser rebatidas, como la acusación de ser la causa de un potencial aumento de la tasa de desempleo entre los profesores. Pero hay cuatro objeciones sobre las que voy a detenerme, no sólo porque se presentan recurrentemente sino porque son cuestiones que los propios homeschoolers nos hemos planteado en nuestros inicios.

La primera se refiere a la conciliación de la vida laboral con la vida familiar que, si ya es difícil cuando los hijos son escolarizados, se complica aún más cuando son educados en casa. Existe el mito de que la educación en casa está reservada sólo a unos pocos privilegiados, a familias pudientes que pueden permitirse vivir de un solo sueldo, o contratar a tutores particulares, o pagar innumerables clases extraescolares y acceder a múltiples recursos didácticos. En realidad no educa en casa quien económicamente puede sino quien genuinamente quiere. Y es que educar en casa puede resultar tan caro o tan barato como uno quiera y pueda permitirse. No es necesario contar con grandes lujos, ni tener todo tipo de material didáctico, ni tomar lecciones en las academias más selectas. Pero a la cuestión del dinero se le añade otra quizás más delicada, la del retorno de la madre al hogar como un retroceso en la historia de los derechos de las mujeres.

La segunda objeción se refiere a la capacitación de los padres para educar a sus hijos. Quienes plantean esta objeción, lógicamente, no se han desescolarizado interiormente y se refieren, por tanto, a la educación académica. Nadie duda que los padres sean capaces de educar a sus hijos en valores, o de proporcionarles una nutrición adecuada, pero cuando se trata de asuntos meramente académicos parece necesario contar con un título oficial que acredite nuestra capacitación pedagógica. Por otro lado, es común que los padres que se inician en el homeschooling se pregunten: ¿cómo podré enseñarle aquellas cosas que yo mismo no sé?

La tercera objeción tiene una doble vertiente. De un lado, la hipotética falta socialización entendida como carencia de relación con sus iguales. De otro lado, la falta de socialización entendida como una insuficiente exposición a los valores admitidos como válidos por la comunidad. Es el clásico dilema de la legitimidad de la educación en casa en familias que promueven valores antidemocráticos.

La cuarta objeción no es aplicable a todos los países, pues se refiere a la legalidad de la opción de la no escolarización. Pero incluso en aquellos países en los que sí está contemplada por la ley, se puede objetar que una determinada familia no cumpla exactamente con todos los requisitos exigidos por las autoridades competentes.

Existen muchas otras objeciones y mitos acerca de la educación en casa, pero pienso que estos cuatro son referentes del sentir general de la sociedad y, como dije, incluso muchas familias educadoras en casa se hicieron estas mismas preguntas.

Seguir llegint

El sistema educatiu a "Salvados"

Les grans diferències entre el nostre sistema educatiu i el sistema educatiu finlandès de la mà del periodista Jordi Évole.

Per veure el programa, cliqueu aquí

Dormir amb els fills

El pediatra Carlos González assegura que no agafar els fills en braços o deixar-los plorar quan se'ls posa a dormir fa patir innecessàriament als fills i als mateixos pares. També diu que els fills que passen la nit al llit dels seus pares pateixen menys problemes mentals.

Per llegir més, cliqueu aquí

Com hem de parlar per aconseguir que els nens ens escoltin

Mamas de dia

Educar sense pressa

Us proposem la lectura d'este article publicat avui dia 1 de febrer de 2013 a La Vanguardia Tarragona:

Anna Farré és una reusenca mare de dos infants d’un i tres anys. Quan va néixer la Txell, la seva filla gran, va decidir agafar una excedència de la feina d’educadora social i dedicar-se plenament a la criança dels nadons. “Era una opció vital, amb el treball del meu company podem viure i així no ens perdem l’experiència de col·laborar en l’educació dels nostres fills”, explica aquesta mare que va decidir no apuntar la filla a cap escola bressol ni tampoc a un centre educatiu on impartien preescolar. Va preferir confiar en el projecte educatiu el Submarí Lila, un espai d’educació activa per a infants de 2 a 6 anys que realitza les seves activitats en un entorn plenament natural, majoritàriament a l’aire lliure.

Per llegir tot l'article, cliqueu aquí