diumenge, 4 de març de 2012

Ferrer i Guàrdia

En aquesta entrada proposo que recuperem la gran tasca del nostre pedagog i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia:  a principis del segle XX va fundar l'anomenada Escola Moderna, un projecte de pedagogia llibertària que concebia l'Educació com l'eina fonamental per canviar el món a favor de la llibertat de les persones i l'emancipació dels pobles. Va ser considerat un revolucionari perillós i per això el van afusellar a Montjuïc l'any 1909! Va promoure una escola racional, científica, laica i lliure que potenciava la curiositat natural dels nens i nenes, la cooperació, la cooeducació de classes socials, l'autodisciplina, la solidaritat i l'autonomia dels infants. Era una escola oberta on no es feien  exàmens i on no hi havia ni càstigs ni premis. Aquest corrent pedagògic donava moltíssima importància a la lectura, a l'observació de la natura i a la relació dels alumnes amb el seu entorn: feia que aquests s'interessessin per la vida de les persones i que compartissin les seves experiències. El silenci ha acompanyat sovint la seva persona, especialment a Catalunya; no obstant, l'obra de Ferrer i Guàrdia ha estat lloada arreu del món. Recuperem la seva tasca! O és que ja no volem canviar el món?


És molt possible que quan haureu vist el documental, us vinguin ganes de conèixer Les Aventures d'en Nono, un dels llibres que Ferrer i Guàrda triava pels seus alumnes.

3 comentaris:

  1. Realment es molt trist com en este país hem oblidat a un dels pioners a nivell mundial en educació centrada en els interessos de l'infant i en la capacitat de l'individu de construir els aprenentatges a través de la pròpia activitat. A vegades tendim a buscar respostes en pensadors/pedagogs estrangers i no valorem prou allò que ha sortit de casa nostra. També es cert que per desgràcia Ferrer i Guàrdia no va tindre molt de temps per acabar de donar forma al seu projecte d'escola moderna... els que el van afusellar ja sabien el que es feien i li van parar els peus. Com dius, cal recuperar la seua tasca!

    Per cert, felicitats per l'entrada!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, sargantana. A Catalunya se'n sap més d'en Pestalozzi i d'en Freire, grans pedagogs també, però gairebé res d'en Ferrer i Guàrdia!! Sempre he pensat que els catalans tenim l'autostima sota mínims, i això fa que no valorem els intel.lectuals de la terra... Llàstima que als més valents van morir en mans de botxins... Ai!

    ResponElimina
  3. Recuperem-la i un bon Nom per a la NOVA escola.

    ResponElimina